Bill Viola (New York, 1951) és el
“crack” del videoart. Ell és de tradició evangèlica i la seva dona Kira és
filla de pares russos i educada en la tradició ortodoxa. Bill és l’artista amb
tots els ets i uts, però Kira està sempre al seu costat suggerint i comentant
el que fa el seu marit, fan un tàndem perfecte. Entre els temes que més agraden
a Bill figuren molts que tenen un rerefons bíblic o que són propis del
cristianisme, principalment aquells que han originat grans obres de l’art
universal i preferentment els de la pintura italiana. Mireu aquesta versió que
ha fet Bill parafrasejant La Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina
Elisabet de Pontormo (oli s. taula, 202 x 156 a la Capella Capponi dels
Sants Miquel i Francesc de Carmignano, fet entre 1628 i 1530). És una
vídeo-instal·lació que va fer el 1995 i que va titular The Greeting i jo la
trobo genial. Conec i sóc amic personal de Bill i de Kira i us puc dir que
s’equivoquen de mig a mig aquells que consideren l’obra d’aquest artista com
una rèplica kitsch d’uns originals prestigiosos o una “profanació” de temes
sagrats. És tot el contrari. La vida normal i ordinària li remet als models
arquetípics i aquests models intemporals il·luminen i donen sentit els fets i
les relacions humanes. Bill va copsar perfectament la sorpresa i la joia de dues
dones que esperen un fill, com en la Visitació de Maria a Elisabet, que se
saluden i es reconeixen mútuament com a portadores d’un futur que les sobrepassa.
Amb els seus vídeos que tenen un rerefons cristià, Bill mai no s’ha proposat
excitar la devoció perquè la gent pregui davant la gran pantalla de plasma,
però com es pot comprovar a la instal·lació que ha fet recentment a la catedral
de Sant Pau de Londres, el seu art, als cristians que estimem l’art modern i
que maldem per conservar un esperit obert, ens mou a aprofundir la dimensió
humana del misteri i la dimensió misteriosa del fet humà.
Bill Viola (New York, 1951) es un “crack” del
videoarte. Sus obras frecuentemente son una paráfrasis de pinturas del
Renacimiento y del Barroco italianos de fama mundial y muchas veces de tema
religioso, como ésta que os muestro, de 1995, inspirada en la Visitación de
Pontormo. Bill Viola no pretende hacer arte cristiano ni mucho menos que la
gente rece ante las pantallas de plasma que reproducen sus imágenes vivas. Pero
con su excepcional sensibilidad logra establecer un diálogo muy “cristiano”
entre las imágenes sacadas de la vida profana que él presenta y los arquetipos
de carácter religioso que dan forma y sentido a lo profano. Yo lo considero una
forma muy válida y actual del arte cristiano en la gran y amplia ágora de la
producción artística mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada