Pau Gargallo (Maella1881-Reus 1934), El Gran Profeta, 1933, bronze, 233 x
75 x 54 cm. Set exemplars numerats.
L’escultor Gargallo
és un dels grans escultors del segle XX formats i establerts a Barcelona, que
reïx a passar del modernisme català als primers rengles de l’avantguarda
internacional. Des de 1904 Gargallo ja tenia “in mente” la idea d'El Gran
Profeta que no es materialitza plenament fins una trentena d’anys més tard. Es
diversos estudis, esbossos i represes d’aquest projecte ens manifesten
magníficament l’evolució de la idea en la ment i en la sensibilitat de l’artista.
Gargallo vol plasmar-hi el prototipus del profetisme, és a dir de l’home que
viu fora de la civilització i que empès per una força superior increpa als seus
contemporanis, com ho va fer Sant Joan Baptista, una imatge que està impresa en
la memòria cristiana com a l’últim i el més eminent de tots el profetes. Amb
tot, Gargallo no era, el que diríem, un home religiós, ni va pretendre mai fer
d’aquesta escultura un Sant Joan Baptista. El Gran Profeta vol sintetizar el
profetisme bíblic, però també aquell fenomen social dels anys 30 del agitadors
de masses anarquistes, comunistes (i també feixistes i nazis!) que
galvanitzaven multituds. El lleguatge fogós i el gest amenaçant estava en l’ambient.
Gargallo juga, servint-se d’un fort impuls expressionista, a combinar la massa
dura del bronze i el buit i reïx a produir una enorme sensació de força i de
flexibilitat gestual. Al meu entendre, cap altra obra de l’art modern dels
segles XIX i XX no ha aconseguit expressar millor l’ànima ardent i el missatge
vibrat de Joan el Baptista que aquest “Profeta” de Gargallo. Mirant fit el seu
rostre, amb els seus cabells hirsuts em sembla d’estar sentint la veu del
Baptista: “Jo sóc la veu que clama al desert... Prepareu una ruta per al Senyor...
Qui tingui, que doni a qui no té...” Segurament Gargallo va pensar a fer una
obra religiosa, però l’espectador, si és creient, associa immediatament aquest “Profeta”
amb la seva experiència de fe i de meditació sobre l’evangeli. L’art religiós
no sempre està a les esglésies, i més encara, no tot el que es troba a les
esglésies mereix la qualificació d’art religiós, perquè hi ha molt, moltíssim,
que no té res d’artístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada