Antoni Tàpies (Barcelona,
1923-2012), Tors, 1978, tècnica mixta sobre fusta, 64 x 81 cm . Col. Particular.
Durant els anys seixanta i
setanta la pintura de Tàpies rebia el nom de “matèrica” perquè volia per damunt
de tot fer lluir la bellesa de la matèria per ella mateixa, i per això les
seves pintures eren freqüentment fragments de parets escrostonades, superfícies
rugoses, intersecció de textures de colors molt neutres i seriosos i utilitzava
com a material bàsic la pols de marbre amb pigments, cola i vernissos. Sense
sortir-se d’aquest llenguatge que emfasitza tant la matèria, Tàpies reprèn una
figuració molt sòbria i volgudament escapçada. Mai no pinta caps, pinta peus
que caminen, mans que diuen “prou”. En aquest context sorprèn aquest Tors
masculí, amb la textura forta que és pròpia de l’artista, però també amb una
delicadesa que ultrapassa els límits de la pintura matèrica, com podem veure en
la pilositat d’aquest tòrax. Per a qualsevol persona educada en el cristianisme
aquest tors evoca el del Crucificat (Ecce Homo), l’home per
excel·lència. Tàpies mai no va voler pintar en aquest tors un Crist, però li ha
sortit una imatge que – Tàpies era un home culte, i coneixedor de l’art i del
cristianisme – no pot menys que evocar un Crist i ho fa amb veneració i
respecte. En veure aquesta imatge, un cristià pot pensar en el costat de Crist
en creu, del qual una llança farà brollar sang i aigua, i pot sentir-se
commogut i convidat a resar. Jo considero que aquesta pintura de Tàpies,
excel·lent en tots els sentits, és veritable art cristià. En la nostra
contemporaneïtat l’art cristià no pot ser demostratiu ni impositiu, ni evident,
elemental i cridaner. En la complexitat de la nostra cultura l’art que vol
expressar la fe cristiana ha de ser forçosament suggerent, humil, amical, ha d'insinuar el missatge i deixar espai per a la reflexió personal. Em fa la
impressió que aquest Tors Crucificat de Tàpies reuneix aquestes
característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada