dilluns, 23 de setembre del 2013

5. Un "Tors" de Tàpies

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012), Tors, 1978, tècnica mixta sobre fusta, 64 x 81 cm. Col. Particular.

Durant els anys seixanta i setanta la pintura de Tàpies rebia el nom de “matèrica” perquè volia per damunt de tot fer lluir la bellesa de la matèria per ella mateixa, i per això les seves pintures eren freqüentment fragments de parets escrostonades, superfícies rugoses, intersecció de textures de colors molt neutres i seriosos i utilitzava com a material bàsic la pols de marbre amb pigments, cola i vernissos. Sense sortir-se d’aquest llenguatge que emfasitza tant la matèria, Tàpies reprèn una figuració molt sòbria i volgudament escapçada. Mai no pinta caps, pinta peus que caminen, mans que diuen “prou”. En aquest context sorprèn aquest Tors masculí, amb la textura forta que és pròpia de l’artista, però també amb una delicadesa que ultrapassa els límits de la pintura matèrica, com podem veure en la pilositat d’aquest tòrax. Per a qualsevol persona educada en el cristianisme aquest tors evoca el del Crucificat (Ecce Homo), l’home per excel·lència. Tàpies mai no va voler pintar en aquest tors un Crist, però li ha sortit una imatge que – Tàpies era un home culte, i coneixedor de l’art i del cristianisme – no pot menys que evocar un Crist i ho fa amb veneració i respecte. En veure aquesta imatge, un cristià pot pensar en el costat de Crist en creu, del qual una llança farà brollar sang i aigua, i pot sentir-se commogut i convidat a resar. Jo considero que aquesta pintura de Tàpies, excel·lent en tots els sentits, és veritable art cristià. En la nostra contemporaneïtat l’art cristià no pot ser demostratiu ni impositiu, ni evident, elemental i cridaner. En la complexitat de la nostra cultura l’art que vol expressar la fe cristiana ha de ser forçosament suggerent, humil, amical, ha d'insinuar el missatge i deixar espai per a la reflexió personal. Em fa la impressió que aquest Tors Crucificat de Tàpies reuneix aquestes característiques.     



Sin renunciar a su típica pintura “matérica”, Tapies pintó este Torso masculino que a quien conoce el arte occidental no puede menos que evocar el torso del Crucificado, aquel que perforó una lanza y del cual manó sangre y agua. Jamás Tapies se propuso hacer de este cuadro una pintura religiosa, pero tiene todos los elementos para que un cristiano se sienta conmovido ante ella y se remita al arquetipo cristiano. Actualmente el arte cristiano de alto nivel no puede ser demostrativo e impositivo, elemental y gritón. No es el estilo del cristianismo actual. Lo que mueve y conmueve de una obra de arte relacionada con el misterio cristiano es el tono amistoso, sugerente, abierto que da paso a una reflexión personal sin ningún mecanismo impositivo. A mi entender, esta obra de Tapies cumple con estos requisitos.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada